Què és un patinet de descens?

Un patinet de DESCENS o DH, és un patinet dissenyat per baixar per pistes radicals com les que trobem en els BIKE PARKS alpins. No és qualsevol patinet que ens permeti baixar per un camí senzill de muntanya, per això hi ha els patinets de TRAIL.

Els patinets de descens són patinets de muntanya que, a més de portar tots els components de descens (DH), han de complir amb uns requisits indispensables.

El xassís ha de ser extremadament resistent i no pot portar obstacles entre els peus. Això minimitza el risc d'accident ja que no hi ha res que impedeixi sortir ràpidament, permet la postura del surfista i deixa espai perquè el pilot es mogui lliurement.

El xassís ha d'estar protegit a tota la seva part inferior per una planxa reemplaçable que rebi els impactes i rascades contra les roques. La taula, si sobresurt del xassís, també ha d'estar protegida per proteccions reemplaçables.

El xassís ha de ser molt baix, just per permetre que l'amortiment treballi en tot el seu recorregut. És imprescindible que els peus estiguin a poca distància del terra. L'altura òptima és la meitat de l'altura de l'eix dels pedals d'una bici de DH. Això fa que els patinets siguin el doble d'estables que les bicicletes, facilita pujar i baixar en qualsevol situació, i és la clau per proporcionar la sensació de fer surf.

El centre de gravetat molt baix maximitza l'efecte pèndol, que és la llei física segons la qual, com més baix estigui el pes respecte als eixos que el suporten, més tendirà a estabilitzar-se. Les bicicletes no poden ser baixes perquè els pedals han de poder girar i si topen amb el terra poden trencar la cadena o el plat (coses que en una baixada no serveixen de res). Com més baix sigui el centre de gravetat, més estable serà el patinet, més fàcil de conduir i, per tant, més segur i divertit.

El xassís preferiblement ha de ser d'acer i si pot ser de CrMo. Aquest és el material amb la millor relació entre força i elasticitat. Permet fer grans salts a persones pesades sense trencar-se o xocar contra roques o ferros, deformant-se però sense trencar-se. Al contrari, l'alumini és més lleuger però quan es colpeja o s'arriba al seu límit es trenca de sobte, sense avisar, provocant accidents espectaculars.

La taula ha de ser gran: llarga i ampla per permetre la bona col·locació del pilot i facilitar dominar la direcció del patinet amb els peus, mitjançant la postura del surfista. La taula de fusta és preferible a la de metall, és més còmoda, lleugera, flexible i amortitza els impactes sobre les soles de l'calçat. Al final d'una jornada de descens, els peus quedaran destrossats si han estat tot el dia fent salts sobre una superfície metàl·lica perforada.

La taula ha de portar un recobriment per augmentar l'agafada de la superfície, millorar la comoditat i evitar que els peus rellisquin. Aquest material pot ser paper de vidre o làmina de goma nàutica. La goma és preferible per la seva major durabilitat, major comoditat i per amortir els impactes.

La roda del darrere és preferible que sigui petita, al voltant de 20", per deixar espai al pilot al rebre salts, per retardar el pes en baixades radicals o per baixar el centre de gravetat al màxim i sentir com el patinet s'agafa al terra. Com més gran sigui la roda posterior, menys mobilitat tindrà el pilot, pel que desaconsello rodes majors de 24".

La roda del davant ha de ser gran per no quedar-se bloquejada davant d'un esglaó i passar-ho tot amb facilitat. 26" és la mesura perfecta, 24" seria correcte però 27" o 29" no son recomanables: debiliten molt el xassís, pesen més, es trenquen més i resten agilitat al patinet.

Totes dues rodes han de ser molt fortes, amb llantes molt robustes i no menys de 32 radis.

Els pneumàtics han de tenir una bona taqueta. La pressió dels pneumàtics no ha de ser inferior a 2 BAR o hi haurà freqüents punxades i el pitjor, perdrem part de la inèrcia per massa fricció.

El fre del davant ha de ser de 203 mm mínim, el darrere no importa tant i pot ser de 160 mm.

La forquilla del davant millor si és de doble pletina i de la màxima qualitat possible. El recorregut aconsellable és de 150 mm o més. La forquilla és el component més important, el que ens salvarà en els moments crítics, el que farà que el patinet sigui còmode i que no se'ns cansin els braços en excés.

El manillar ha de ser molt ample, amb un mínim de 680 mm i un màxim de 800 mm. Un manillar ample facilita el control de la traçada, evitant que les vibracions o cops desvien el manillar de la posició que li dona el pilot. L'amplada del manillar depèn de l'amplada d'espatlles del pilot. Les persones d'1,5 m utilitzaran 680 mm i les de 2,0 m utilitzaran 800 mm.

L'amortiguació del darrere és prescindible si no es vol anar molt ràpid o si el que ens interessa més és el control en els salts. En anar drets i amb els genolls lleugerament flexionats, les cames compleixen la funció d'amortir a la perfecció fins a un límit. Quan augmentem molt la velocitat sobre terrenys molt bruscos, sí que necessitem una forqueta posterior amortiguada o les bicicletes seran més ràpides. L'amortiguació posterior també és aconsellable per a les persones que busquen més confort en la conducció o tenen problemes d'esquena o de genolls.

El llançament de l'amortiguació ha de ser major que el de qualsevol bicicleta de DH, ja que hem d'aprofitar que no pedalem. Un patinet amb la forqueta del davant molt vertical no és un bon patinet de descens.

La potència ha de ser curta com la típica potència de DH. Les potències DH, al ser molt baixes, obliguen el pilot a flexionar lleugerament les cames per anar còmode, i al ser curtes no tomben el pes a la part del davant, sinó que el centren a la fusta que és l'ideal.

Si un patinet compleix amb els requisits anteriors, podem estar segurs que és una bona màquina de descens; més fàcil d'utilitzar, més segura i més divertida que qualsevol bicicleta de descens.

PATINETS DE DESCENS DE GRAVITY SCOOTERS.